\nLa majoria de persones somien amb unes vacances d\u2019un mes; un \u00e8xit de les classes treballadores que va tenir la seva primera conquesta el 1904 quan a Espanya el govern d\u2019Antonio Maura va aprovar la Llei del descans dominical que va aconseguir que aquest dia fos festiu laboralment per a tothom. Per\u00f2 mentre les classes m\u00e9s humils treballaven centenars d\u2019hores, sis dies a la setmana, altres fam\u00edlies benestants gaudien de l\u2019anomenat \u201cestiu cl\u00e0ssic\u201d: tres mesos de vacances en qu\u00e8 tancaven casa seva a Barcelona i es traslladaven amb la fam\u00edlia i el servei a passar l\u2019estiu en localitats situades en un radi de 50 quil\u00f2metres de Barcelona, com Arenys de Mar, CaldetesCardedeu, Matar\u00f3, Sant Celoni, Sant Pere de Ribes, Santa Coloma de Gramenet, Sitges i Vilafranca del Pened\u00e8s, entre moltes altres.
\nLa majoria de persones somien amb unes vacances d\u2019un mes; un \u00e8xit de les classes treballadores que va tenir la seva primera conquesta el 1904 quan a Espanya el govern d\u2019Antonio Maura va aprovar la Llei del descans dominical que va aconseguir que aquest dia fos festiu laboralment per a tothom. Per\u00f2 mentre les classes m\u00e9s humils treballaven centenars d\u2019hores, sis dies a la setmana, altres fam\u00edlies benestants gaudien de l\u2019anomenat \u201cestiu cl\u00e0ssic\u201d: tres mesos de vacances en qu\u00e8 tancaven casa seva a Barcelona i es traslladaven amb la fam\u00edlia i el servei a passar l\u2019estiu en localitats situades en un radi de 50 quil\u00f2metres de Barcelona, com Arenys de Mar, Caldetes, Cardedeu, Matar\u00f3, Sant Celoni, Sant Pere de Ribes, Santa Coloma de Gramenet, Sitges i Vilafranca del Pened\u00e8s, entre moltes altres.<\/p>\n
Exposici\u00f3 \u00abEstiueig de proximitat 1850-1950\u00bb (\u00abEstiueig de proximitat 1850-1950\u00bb) al Museu d\u2019Arenys de Mar. JOAN S\u00c1NCHEZ <\/p>\n
\u201cUna de les lli\u00e7ons dels \u00faltims estudis sobre turisme i l\u2019estiueig \u00e9s que el turisme de masses t\u00e9 una g\u00e8nesi hist\u00f2rica. Una certa prehist\u00f2ria del turisme que ens remet a comen\u00e7aments del segle XX. Aix\u00f2 ha perm\u00e8s veure en l\u2019exposici\u00f3, que, malgrat que estem en un altre paradigma, per\u00f2 per entendre l\u2019actual cal buscar un origen en aquests primers estiuejants\u201d, assegura Puigvert.
\nL\u2019exposici\u00f3 mostra com en aquests or\u00edgens, els primers estiuejants buscaven, gaireb\u00e9 com ara per la pand\u00e8mia, llocs on obtenir una salut f\u00edsica i mental. \u201c\u00c9s una de les paradoxes, per aix\u00f2 juguem amb el terme de turisme de proximitat, que t\u00e9 a veure amb la salut; una cosa que ens remet a la situaci\u00f3 actual\u201d, prossegueix l\u2019expert.<\/p>\n
Una caseta al Masnou als anys 20. Fons Joaqu\u00edn Cabezas. Arxiu Municipal del Masnou. <\/p>\n
I \u00e9s que, en el canvi del segle XIX al XX, l’higienisme va difondre els valors de la salut ambiental derivats de l\u2019aire pur, el clima sec, les aig\u00fces medicinals i termals, l\u2019exercici, els banys de mar i la bona alimentaci\u00f3. Una cosa totalment vigent i desitjable avui. I en aquest context, al voltant d\u2019una localitat amb alguna d\u2019aquestes propietats, va sorgir una col\u00f2nia d\u2019estiuejant a la recerca d\u2019aquests beneficis.
\nPuigvert assegura que no hi havia un \u00fanic model d\u2019estiuejant. \u201cPer alguns suposava tornar a la masia familiar o el poble d’origen; com la fam\u00edlia de l\u2019escriptor Josep Maria de Sagarra i Torre Balldovina a Santa Coloma de Gramenet. Per d\u2019altres, anar d\u2019un poble a l\u2019altre cada any practicant cert nomadisme, com el poeta Joan Maragall i la seva fam\u00edlia\u201d.<\/p>\n
Banyistes en una platja de Badalona, a comen\u00e7aments del segle XX. Una imatge que es pot veure a l\u2019exposici\u00f3 \u2018Estiueig de proximitat\u2019.<\/p>\n
En l\u2019exposici\u00f3 es pot veure, en un enorme mapa pintat a terra, com l\u2019arribada del ferrocarril o l\u2019autonomia dels primers autos va marcar la dist\u00e0ncia (uns 50 quil\u00f2metres) en qu\u00e8 es van assentar aquests primers estiuejants, va afavorir determinats nuclis. On no arribaven els trens ho feien les tartanes, les dilig\u00e8ncies i els \u00f2mnibus tirats per animals i despr\u00e9s autobusos i taxis. \u201cUn fenomen que va tenir un gran impacte a les viles que reben aquest fenomen, en tots els \u00e0mbits, social, econ\u00f2mic i urban\u00edstic, per\u00f2 tamb\u00e9 amb les realitats econ\u00f2miques, b\u00e9 sigui la ind\u00fastria o l\u2019agricultura.\u201d
\nPer\u00f2 el contacte de persones de posici\u00f3 econ\u00f2mica i els locals, no sempre va ser f\u00e0cil. \u201cDe fet, els estiuejants i els de la localitat es relacionaven relativament poc. Eren dos mons bastant tancats. L\u2019expressi\u00f3 \u2018els de la col\u00f2nia d\u2019estiuejants o forasters\u2019 ja et dona la percepci\u00f3 dels locals, respecte aquesta gent que arribaven de Barcelona i altres ciutats. Eren dos mons a part que tenien els seus llocs de reuni\u00f3 i gaudi separats. \u00c9s f\u00e0cil veure casinos i ateneus diferents per a uns i altres en una localitat. Convivien, per\u00f2 no s’interrelacionaven gaire\u201d, prossegueix.
\nEncara que, indica \u201csi hi havia punts d’intersecci\u00f3 amb la petita burgesia local; comerciants i professionals liberals de la poblaci\u00f3, que miraven amb simpatia el fenomen. Per sort, aix\u00f2 ha canviat i estem en una societat interclassista\u201d.
\nEl fenomen va servir perqu\u00e8 molts professionals desenvolupessin la seva activitat: metges que treballaven als balnearis per prescriure les ter\u00e0pies de l\u2019aigua. \u201cMolts van promocionar els seus llocs de naixement per estiuejar, com el Doctor Robert, que va enviar molta gent a Camprodon per curar-se amb les aig\u00fces de la localitat.\u201d Tamb\u00e9 fot\u00f2grafs que feien postals d\u2019aquests llocs i, sobretot, arquitectes que constru\u00efen o reformaven les cases per aquests burgesos.
\n\u201cVa ser una oportunitat de treball per a tothom. Els estiuejants amb m\u00e9s poder portaven de Barcelona els seus arquitectes, i l\u2019estiueig va ajudar a contribuir determinats corrents arquitect\u00f2nics, com l’eclecticisme, el modernisme, el noucentisme i les avantguardes.
\nPuigvert est\u00e0 conven\u00e7ut que aquestes localitats serien diferents sense aquest turisme primigeni. \u201cQuan visites una poblaci\u00f3, hi ha uns detalls que remeten a una tradici\u00f3 d\u2019estiueig: l\u2019urbanisme \u00e9s el principal indicador d\u2019aquest impacte, totes tenen un gran passeig d\u2019arbres, camins que portaven a les fonts que es converteixen en passejos, la instal\u00b7laci\u00f3 de mobiliari urb\u00e0\u201d. I esmenta exemples com el passeig dels Anglesos de Caldetes \u201cque emula el de Ni\u00e7a\u201d; el passeig mar\u00edtim novecentista de Calella de la costa, \u201cun dels millors de Catalunya\u201d i el passeig de la Garriga, amb m\u00e9s d’un quil\u00f2metre de llarg.
\nPrimeres vacances pagades
\nL\u2019exposici\u00f3 tamb\u00e9 aborda el tema de les primeres vacances pagades als obrers que van n\u00e9ixer el 1931, la segona gran conquesta laboral. Amb aquestes comencen tamb\u00e9 les sortides d\u2019aquests grups a zones properes. \u201cCollserola va tenir un \u00e8xit brutal. La zona de les Planes i totes les seves fonts per anar a berenar o dinar en plena natura, van ser les que m\u00e9s \u00e8xit van tenir\u201d, comenta. D’aquest moment \u201cd\u2019un estiueig m\u00e9s democratitzat\u201d s\u00f3n tamb\u00e9 les casetes de la platja del Garraf i els intents d\u2019arquitectes revolucionaris com els del GACTPAC que van dissenyar prototips d\u2019habitatges per als obrers per a la seva zona de lleure del Baix Llobregat, que la Guerra Civil, com moltes altres coses, va impedir portar a terme.
\nL\u2019exposici\u00f3 acaba el 1950, just abans de l\u2019arribada del turisme de masses i d\u2019un nou paradigma que ho canviaria tot. Per a Puigvert el germen que van posar els primers estiuejants va facilitar que el xoc entre dos mons, la del turista i el local, no fossin tan grans.
\nDespr\u00e9s del Museu d\u2019Arenys, que dirigeix Neus Ribas, que ha investigat per a la mostra l\u2019exist\u00e8ncia i despr\u00e9s la desaparici\u00f3 del Balneari Lloveras (1900-1980) d\u2019aigua salada per a la col\u00f2nia d’estiuejants arribats de Barcelona, la mostra visitar\u00e0 Montmel\u00f3 i Santa Coloma de Gramanet, just a la torre d’estiueig dels Sagarra que acull el museu local. \u201cServir\u00e0 per donar a con\u00e8ixer que ciutats de l\u2019\u00e0rea metropolitana, com l\u2019Hospitalet de Llobregat, Badalona o Montcada tamb\u00e9 van ser llocs d\u2019estiueig molt importants. Servir\u00e0 per redescobrir-les en aquest aspecte\u201d, assenyala el comissari.
\nL\u2019humor negre de Valent\u00ed Castanys
\nPuigvert est\u00e0 preparant el cat\u00e0leg de l\u2019exposici\u00f3. Hi haur\u00e0 un apartat destacat per a l\u2019humor gr\u00e0fic de Valent\u00ed Castanys, que el 1936 va publicar el llibre Fira de Ninots en qu\u00e8 critica en \u201cles seves estampes d’estiueig\u201d el fenomen de l\u2019estiueig i els estiuejants i com aquestes estades servien per mostrar el poder econ\u00f2mic davant els altres. En una de les seves vinyetes es veu un potentat que confessa que no sap si el seu cotxe \u00e9s inc\u00f2mode o no, nom\u00e9s li importa que llueixi a la porta de casa. I en una altra una mare pressiona la seva filla perqu\u00e8 un ric pretendent se li declari abans que s\u2019acabin les vacances. \u201cHa estat tot un descobriment\u201d, confessa Puigvert.
\n\u00a0
\nPeus de foto
\n\u00a0
\n\u00a0
\n\u00a0
\n\u00a0
\n\u00a0
\n\u00a0
\n\u00a0<\/p>\n