\nHa passat com sempre, que quan plou una mica fort a Barcelona sembla que plogui a tot Catalunya. I aquest cop ha estat a tomb del desgranament de les dades de l\u2019Enquesta d\u2019Usos Ling\u00fc\u00edstics de la Poblaci\u00f3 (EULP18) espec\u00edficament per a la capital catalana. I s\u00ed, \u00e9s ben cert que la centralitat de Barcelona acaba fent d\u2019excusa per al centralisme, i que hi ha vida m\u00e9s enll\u00e0 del cap i casal, per\u00f2 per l\u2019element simb\u00f2lic que comporta i pel volum de poblaci\u00f3 que s\u2019hi concentra, no \u00e9s estrany que en veure les dades actualitzades hagin estat uns quants els que han fet un bot a la cadira. Ja ni tan sols els optimistes m\u00e9s conspicus podem obviar l\u2019evid\u00e8ncia.
\nUn calfred ha sacsejat de cap a cap l\u2019espinada de la llengua. I aix\u00f2 malgrat les interpretacions benintencionades dels responsables p\u00fablics de la pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica, que per amorosir les dades de la capital fan la comparaci\u00f3 f\u00e0cil amb l\u2019\u00e0rea metropolitana, que es veu que est\u00e0 pitjor. Tamb\u00e9 se\u2019ns recorda sovint que el coneixement del catal\u00e0 augmenta, com si aix\u00f2 d\u2019utilitzar la llengua fos una cosa de saber idiomes i d\u2019adquirir coneixements, quan el cert \u00e9s que una llengua, si no la fas servir, \u00e9s una eina in\u00fatil. Fer prevaler les dades de coneixement (a Barcelona un 78,7% assegura parlar catal\u00e0) per davant de les d\u2019\u00fas habitual (un catastr\u00f2fic 29,3%) \u00e9s un b\u00e0lsam inefica\u00e7 davant la tremenda reculada que la llengua ha patit en els usos habituals.
\nEn els darrers cinc anys s\u2019han perdut cada dia a Barcelona uns 40 parlants de catal\u00e0 com a llengua habitual. No s\u00f3n persones que hagin deixat de saber catal\u00e0, sin\u00f3 senzillament que no troben que sigui la seva llengua m\u00e9s freq\u00fcent, i que per tant la fan servir poc, potser quan els interpel\u00b7len i responen en catal\u00e0, o per alguna q\u00fcesti\u00f3 de feina, o b\u00e9 s\u2019hi relacionen amb algunes coneixences. O potser no la fan servir mai, qui sap. Si convenim, arrodonint, que l\u2019EULP18 es basa en una poblaci\u00f3 de 1.400.000 persones, i que el percentatge de parlants de catal\u00e0 habituals ha caigut en cinc anys un 5,3% (del 34,6% al 29,3% que d\u00e8iem), dem\u00e0 aquests parlants ja seran 40 menys, i dem\u00e0 passat 80, i d\u2019avui en vuit 320, i aix\u00f2 en el cas hipot\u00e8tic que mantinguem el mateix ritme de destrucci\u00f3.
\nLa cosa pot ser encara pitjor? Oi tant. Els optimistes sol\u00edem agafar-nos als joves per trobar una mica d\u2019aire. A l\u2019enquesta del 2013, per exemple, hi havia m\u00e9s parlants habituals de catal\u00e0 (ens referim sempre a Barcelona) entre la poblaci\u00f3 de 15 a 29 anys (30,0%) que no pas entre 30 i 44 anys (26,4%), per\u00f2 aquest increment generacional, lluny d\u2019esdevenir una tend\u00e8ncia, s\u2019ha truncat en sec. Ara entre els m\u00e9s joves els parlants de catal\u00e0 habituals no arriben al 20% (19,6%), una castanya de m\u00e9s d\u2019un ter\u00e7 respecte de fa cinc anys, amb un total de 28.100 parlants perduts. Per fer-nos-en una idea, dels 40 barcelonins que cada dia dimiteixen del catal\u00e0, 15 tenen entre 15 i 29 anys. I no tenim dades d\u2019edats inferiors.
\nJa no \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de lamentar-nos que la immersi\u00f3 no funciona, ni de clamar contra els videojocs ni les plataformes digitals; ja ho sabem, que en aquests \u00e0mbits la pres\u00e8ncia de la llengua \u00e9s escadussera. Ni tampoc serveix de gaire que ens repeteixin que no hem de canviar mai de llengua; per molt que jo em mantingui ferm amb el catal\u00e0, amb aix\u00f2 no aconseguir\u00e9 que se\u2019n facin m\u00e9s cursos per a nouvinguts, o que s\u2019hi doblin m\u00e9s pel\u00b7l\u00edcules, o que a la just\u00edcia el catal\u00e0 es normalitzi d\u2019una vegada. El cert \u00e9s que ja no es tracta de dur el catal\u00e0 all\u00e0 on no hi \u00e9s, ni d\u2019anar normalitzant ara aqu\u00ed ara all\u00e0, sin\u00f3 de dur-lo de manera definitiva a tot arreu.
\n\u00c9s necess\u00e0ria una acci\u00f3 integral, decidida, col\u00b7lectiva, un pacte \u2014d\u2019aquells grossos que solen dur maj\u00fascula a Pacte\u2014 convocat pels poders p\u00fablics i que agrupi tots els agents possibles (partits pol\u00edtics, administracions, sindicats de treballadors, sindicats d\u2019estudiants, patronals, entitats culturals, cambres de comer\u00e7, mitjans de comunicaci\u00f3, associacions d\u2019immigrants, col\u00b7legis professionals, clubs esportius, associacions de fam\u00edlies, universitats, i m\u00e9s) amb l\u2019objectiu inequ\u00edvoc no ja de normalitzar la llengua, sin\u00f3 directament de salvar-la. Tenim unes eleccions a tocar, i els partits pol\u00edtics, uns programes electorals per fer. I una sagnia di\u00e0ria de 40 parlants \u00e9s una barbaritat.<\/p>\n